Ja sabeu tots que una de les excuses de l’alcalde per prohibir la distribució del llibre Vilallonga: Geografia i Història d’una vila de la Safor és que l’autor ha fet servir la denominació oficial en valencià “Vilallonga“. De fet, al darrer plenari l’home va dir que mentres ell fóra alcalde no es distribuiria un llibre que “li canvia el nom al poble!” Doncs bé, no fa encara dos anys (març de 2012), el propi alcalde organitzava la “Fira Gastronòmica” i els premis al Blat Picat. En aquell temps, al Sr. Llorca li agradava presumir que era més valencià que ningú, i va encomanar les plaques per donar els premis als millors blats picats i… sabeu què va ordenar que posara a les plaques…. “Vilallonga“! Ací vos deixem una fotografia d’una d’estes plaques (la podeu vore penjada al bar de Còpia)…
En eixe moment ni tan sols s’havia iniciat l’expedient per cooficialitzar el topònim del municipi. 11 mesos després, quan ja estava aprovada la doble denominació —amb el vot favorable del propi alcalde— i només estava pendent la publicació al Diari Oficial, l’alcalde va ordenar que es llevara la doble denominació del projecte VilallongaVilaverda. Per què? Perquè ací mana ell, i es fan les coses com ell diu. I si hui quan s’alça l’home diu que les
coses són blanques, doncs són blanques, i si demà de bon matí diu que són negres… doncs també. Els altres, a obeir. (En realitat, el que a l’alcalde li sabia malament era que la iniciativa d’un projecte com el de “Vilaverda” es duguera a terme des de les regidories del Bloc-Compromís... i clar, calia inventar-se qualsevol excusa per criticar-ho).
Ara, amb el llibre d’Història l’excusa és una altra volta el nom…(en realitat, sabem que el que li ha sabut mal és una altra cosa que hem explicat al nostre butlletí).
Nosaltres tenim les idees clares. Altres, ja veieu, hui diuen “blanc”, demà “negre” i despús-demà “colorins”. Més clar, aigua.