L’ajuntament intentarà cobrar de la promotora els costos que ha suportat per tramitar-lo
A principis del 2008, quan encara no havia esclatat la brutal crisi inmobiliària però ja es veia vindre el bou, el darrer Ajuntament del PP aprovava el seu darrer PAI. Era el que feia número 22: com que no hi havia prou solars, calia urbanitzar 98.000 metres al costat de Cehimosa, el cementeri i l’Institut, per construir 530 vivendes més al poble. [Ací podeu llegir la notícia que va aparéixer a Las Provincias en gener de 2008: http://www.lasprovincias.es/
El PAI mai va començar a executar-se i on hi havia d’haver més de 500 vivendes, hui continuen havent-hi bancals, si bé abandonats molts d’ells. I ara, sis anys després d’iniciar els tràmits, al darrer plenari celebrat el passat dia 27 de maig, acordava incautar l’aval dipositat per l’urbanitzadora “Jardines de Almacil” en garantia de l’execució de l’obra.
Este PAI afectava a l’ordenació general del municipi, és a dir, modificava el planejament general (incorporava els camins que hi ha al voltant) i, per tant, la competència definitiva per aprovar-lo, afortunadament, era de la Conselleria d’Urbanisme. Una volta aprovat provisionalment pel plenari, l’enviàrem a la conselleria i aquella va requerir a l’urbanitzador per a què modificara i subsanara diversos aspectes a fi de poder aprovar-lo (no acreditava la suficiència d’aigua, no respectava les vies peqüàries, etc.).
La bona qüestió és que la urbanitzadora va desaparèixer del mapa i, malgrat els diversos intents per comunicar-li que havia de subsanar el projecte d’urbanització, no ha donat senyals de vida. Així que la Conselleria no ha tingut un altre remei que “denegar” l’aprovació del PAI perquè l’urbanitzador no ha modificat i corregit el projecte.
Com que “la culpa” de què no haja arribat a bon port és de la pròpia promotora, el plenari ara ha iniciat els tràmits per a incautar-se de la garantia i aval que havia dipositat pels danys i perjudicis causats a l’Ajuntament. I quins han estat estos danys? Pues les minutes i factures pagades a enginyers de camins que “informaren” l’expedient, a advocats que hem hagut de contractar perquè assessoren a l’Ajuntament i que, al cap i a la fi, no han servit de res. Quan el nostre grup municipal gestionava la regidoria d’Urbanisme ens reunírem a la conselleria per plantejar la solució -entre molts altres- a este tema, i demanar que es pronunciara. Les gestions del seu moment han estat positives. I per fi la Comissió Territorial d’Urbanisme denegava el PAI i obria la porta a què poguérem reclamar a la promotora.
Fa 6 anys érem pocs els que protestàvem front a les macrourbanitzacions i PAIs. Érem una “minoria”, és cert. Però el temps ens ha donat la raó. Un altre exemple de com les majories, per molt democràtiques que siguen, no són cap garantia de fer les coses bé.
Algun dia haurem d’escriure quants diners i recursos públics (impostos pagats per tots) s’han balafiat pagant projectes d’urbanització que no han servit de res: llum de la llacuna, golf, etc. Però això és un altre capítol. Nosaltres, almenys, estem satisfets d’haver posat el nostre granet per arreglar les coses i defendre els interessos del poble.