La segona part d’esta història la vam viure el dijous. Resulta que el Grup Popular –fart com tots del sainet montat per l’alcalde negant-se a pagar les dos” famoses” factures del llibre–, va fer ús d’una facultat excepcional que la llei reconeix als regidors de l’oposició: convocar un plenari extraordinari.
El ple tenia un únic punt en l’ordre del dia: l’aprovació de les dues factures que es negava a pagar l’alcalde. Ací podeu vore la petició de plenari.
Com vos contàvem en l’anterior entrada, fins a tres voltes ha anat al plenari enguany el punt d’aprovació de les factures del 2013 “sense crèdit pressupostari” . Totes les voltes la majoria de regidors li hem dit que allí s’aproven totes les factures, no només les que li done la gana a ell. En totes les ocasions es va negar. En totes les ocasions la secretària, a preguntes nostres, va dir que si l’alcalde les incorporava en eixe moment, s’acabava la polèmica, s’aprovaven totes i que no hi havia major problema.
Al final, este dijous les factures s’han aprovat perquè el PP (que té suficients regidors per a convocar ell a soles el plenari -es necessiten tres regidors, i nosaltres en som dos-) ho va dur al plenari ja que Llorca no volia.
Està bé que el poble conega que la burrera de l’alcalde (haver de convocar un ple només per aprovar estes factures per què ell no volia) li ha costat al poble 600 € en dietes als regidors. Només per seure’s 20 minuts i votar. Tot per la cabuderia d’este senyor. Els regidors de compromís no renunciarem a la dieta. La cobrarem i la donarem a una ONG. Ara, allò just seria que li costara de la butxaca al Llorca i no que ho pagaren els veïns dels seus impostos.
Però la història no s’acaba ací. El més histriònic i surrealista del cas és que, després d’haver de tornar a sentir les bajocades habituals de l’alcalde (que si les factures eren “il·legals”, que si era “nulo de pleno derecho” (què sabrà ell de tot això!), quan tocava votar, la primera autoritat es girà cap als seus regidors i amb senyes i la veu baixa els diu que “anem a votar que sí, eh?”. Els seus regidors que són molt disciplinats i obedients, obriren els ulls com a plats, assentiren amb el cap després de mirar-se els uns als altres, i seguiren les instruccions del seu cap, votant a favor. Després de negar-se durant sis mesos a aprovar-les en els plenaris celebrats!!!!
I abans de votar agafa el micròfon i diu que votaven a favor perquè “volien que cobraren també estos dos proveïdors”. Més cinisme és impossible. I per què no havien fet en les tres ocasions anteriors? Tant de paripé per a açò?
Un any donant la tabarra i dient que tot és il·legal, que “no pot pagar perquè prevaricaria”, que “no podia pagar-se mentres no s’aprovara el pressupost”!!!… I ara, després del guirigall i el sainet, ¿vota a favor? Sobren paraules…
Els plenaris no poden prendre acords contraris a les lleis i la resta de normes. Si ho volen fer, la secretària interventora ha d’advertir-ho amb un informe i dir que l’acord no pot prendre’s. Què ha passat ací? Que la secretària no ha dit res. Per què? Perquè conforme ens havia respost en tots els plenaris anteriors, no hi havia cap problema per a què s’aprovaren les factura.
Enfadat perquè no se n’ha eixit en la seua diu ara que ho enviarà tot al Consell Jurídic Consultiu (què sabrà ell que és això!) perquè facen un informe (un més!) i exigir “responsabilitats” (un any per decidir açò, no està malament!). Les responsabilitats a les que ell s’enfronta, encara que pot ser el no ho sap, és per retrassar maliciosament i intencionadament el cobrament de dos proveïdors.
A nosaltres fa temps se’ns va acabar la paciència amb l’element este, i no volguérem ni intervindre en el plenari.
Però el serial d’este plenari encara té més capítols: als dies de que el PP presentara la petició de plenari extraordinari els deia “què no sabia per què ho havien fet, que no anava a servir de res” amb el seu to xulesc. Durant la setmana prèvia, ens conten que ha menejat cel i terra, demanant informes a la seua advocada –germana del seu compinxe a la llista i a la que paguem 800 € al mes–, ordenant per enèsima volta que es tornaren les factures d’estos dos proveïdors, tot per vore com “impedia” què el plenari les aprovara. En definitiva, que no suportava no eixir-se’n en la d’ell.
Al final, s’ha aprovat pagar les factures, ni més ni menys que el que dèiem des de Compromís des de fa un any.
L’alcalde el dijous se’n va anar amb el rabo entre les cames.
Veïns, més vos val no tindre cap problema ni difèrencia amb este alcalde: ja veieu com és rancuniós i obsessiu. I mentre, els llibres “prohibits” per ordre seua. No penseu que ja està bé de tanta burrera?