Dimarts passat, 29 de novembre de 2016, celebràrem ple ordinari on, entre altres assumptes, aprovàrem el pressupost per a l’any…. 2016. Sí, heu llegit bé, del 2016. A hores tocaria estar aprovant el pressupost per al 2017, com fan la resta d’ajuntaments. Però això seria si tinguérem un govern previsor, bon gestor, organitzat i planificat. Ací anem tard, i com voreu, malament.
Compromís vam votar en contra del pressupost. Per què? L’alcalde va decidir que les nostres propostes sobre este tema no podien debatre’s ni votar-se al plenari. Per contra, les del PP sí. Per què? Perquè ell decideix de què es parla al plenari. El PP va presentar només una proposta (que s’ajudara a les comunitats de regants en 8.000 euros); Compromís en va presentar vàries (un programa per al foment de l’ocupació, un altre de dinamització d’activitats per a la gent jove, ampliar el programa del xec de l’escoleta, implantar una línia d’ajudes –com fan altres pobles- a formació en idiomes a estudiants, donar una subvenció a l’única entitat cultural que no rep ajudes de l’ajuntament –Bresca-, i inversions per arreglar la Pujà de Fielato, o per millorar la senyalèctica per a rutes a les nostres muntanyes). Cap ni una de les nostres propostes va poder, ni tan sols, ser debatuda. Molt menys votada. Només la que feu el PP.
Impedir al nostre grup (només al nostre grup!) exercir el democràtic dret de presentar propostes al plenari va motivar que votàrem en contra i que, a més, interposàrem un recurs judicial contra una actuació que trobem manifestament il·legal.
Ací vos deixem les esmenes que presentàrem.
Increment continu d’impostos
Una altra de les raons per pronunciar-nos en contra del pressupost municipal és que preveu continuar amb la pujada dels impostos municipals. De fet, el nostre portaveu va explicar al plenari del mes d’agost que, des què governa el PSOE al poble, la contribució ha mantingut un increment permanent per a la majoria de famílies del poble. El motiu: l’actualització anual dels valors cadastrals que serveixen de base per calcular l’impost.
Nosaltres proposem que, com fan la majoria d’ajuntaments, per evitar esta pujada de la contribució es baixe per part del plenari el tipus impositiu, de forma que s’anule este increment. Hem preparat la següent gràfica amb les dades de l’increment de la contribució des de 2011 fins al present exercici de 2016. Vos deixem, també la còpia d’un mateix rebut al llarg d’este període.
Com podeu observar, en cinc anys la contribució ha pujat més d’un 30% al poble. La següent pregunta que cal fer-se és: en què s’ho gasta l’equip de govern? Quins serveis públics hi ha ara al poble que no hi havia fa cinc anys? i què justifica que paguem un 30 % més d’impostos? Si el PP va vendre l’aigua potable per a pagar el deute i el PSOE ha fet tan bona gestió, per què puja sense parar la contribució?
Nosaltres tornem a reivindicar que cal modificar el tipus impositiu per a anular està pujada en la contribució. Ja està bé en pujar-la un 30% en cinc anys, no? Quant han pujat els salaris o les pensions estos cinc anys?
Despeses sense consignació pressupostària i sense respectar els tràmits legals
Una de les respostes a les preguntes anteriors es troben en el següent quadre d’informació que vos hem preparat. Es tracta d’un resum dels més de 67 “reparos” o advertències d’il·legalitat que va fer la secretària durant l’any passat, el 2015. Estos reparos o advertències d’il·legalitat s’han fet perquè l’equip de govern estava realitzant despeses sense tindre consignació pressupostària i prescindint dels tràmits legals essencials per poder-los fer. Clar que…. era any electoral, i en maig ja s’havia esgotat la pràctica totalitat del crèdit pressupostari disponible per a tot l’any. En fi, ja sabeu una de les raons per les quals puja la contribució: l’ajuntament no tenia diners ni per pagar el fem o la seguretat social.
La UGT impugna també el pressupost perquè l’alcalde es nega a convocar la mesa negociadora
En este plenari també es debatien unes al·legacions del sindicat d’UGT al pressupost. Este sindicat reclama que les modificacions de la plantilla de personal siguen negociades ja què així ho diuen les lleis i els tribunals. Nosaltres explicàrem que no enteníem la cabuderia de l’alcalde de negar-se a convocar una mesa de negociació amb els sindicats, ja que no perdia res en fer-ho. La llei obliga a negociar, no a acordar res. És a dir, obliga a convocar als sindicats, traslladar-los les propostes que afecten a la plantilla i escoltar-los. Res més. Què perd l’ajuntament d’actuar així? Res. Què guanya? S’estalvia plets i embolics amb els sindicats i que li puguen recórrer el pressupost, com ja va passar l’any 2015, la sentència del qual no tardarà massa a eixir.
En el fons, el que passa és que la primera autoritat s’ha barallat —sí, també— amb el sindicat UGT que és el majoritari al Comité d’Empresa de l’ajuntament i no vol vore’ls ni en pintura…
Per a Compromís un equip de govern ha de tindre aptituds negociadores, capacitat de diàleg, i esquena per aguantar les crítiques. Un alcalde no pot estar barallant-se amb tot el món que s’atreveix a criticar-lo o a denunciar alguns dels seus desficacis.
En conclusió: PP i PSOE tiren endavant els pressupostos
Al final, PSOE i PP van fer possible que s’aprovara el pressupost per al 2016. El PSOE votant a favor, i el PP, amb la seua abstenció, permetent que isquera endavant la proposta socialista amb l’afegit dels 8.000 euros per a les comunitats de regants.
Val a dir que nosaltres entenem lògica i respectable —tot i que no la compartim— l’actitud del PP. En realitat, l’estil i el model populista, autoritari i polèmic —amb plets i embolics judicials pel mig— de polítics com Alfonso Rus, Arturo Torró o el mateix Francisco Camps, ací a Vilallonga, el representa Enrique Llorca. De fet, a les passades eleccions el PP va passar de 5 regidors a 3 i el PSOE de 4 a 6. El que va perdre un, ho va guanyar l’altre. És a dir, hi ha una part dels votants del PP que, ací al poble, troben que eixe estil de fer política el representa, millor que ningú, el PSOE comandat per Enrique Llorca.
En eixe context, Enrique Llorca va agrair al PP vàries voltes al llarg del darrer plenari. Tantes voltes com va criticar a Compromís o al grup mixt per votar en contra. I també està clar que no pot oblidar-se que la conjuntura actual de la política espanyola —on el PSOE ha fet president Rajoy— afavoreix sens dubte la relació i suport mutu entre PP i PSOE.