Les eleccions i els polítics passen a segon pla però les empastrades i les coses mal fetes continua pagant-les el poble. Ho venim a dir perquè hui toca tornar a parlar de l’aigua potable. I és que si hi ha una cosa rematadament mal feta, sense discussió, pel Partit Popular quan governava, i que perjudica la butxaca de tots els veïns, esta és la privatització de l’aigua potable.
Com sabeu, dues setmanes abans de les eleccions de 2011 el PP va privatitzar de forma urgent la gestió de l’aigua potable: volia cobrar el canon de 25 anys (vora un milió d’euros) i així pagar els nombrosos deutes i factures que tenia l’Ajuntament. La jugada electoral li va eixir malament per raons òbvies —no va revalidar la majoria absoluta— però l’empastre ja estava fet. Des del 2011 l’aigua potable ha pujat més d’un 100 %!!! Tots paguem de la nostra butxaca esta gestió desastrosa, i així continuarem fent-ho fins al….. 2036 que és quan finalitza la concessió.
Contem tot açò perquè hui, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), l’empresa concessionària ens informa que ha tornat pujar l’aigua potable al poble. Per cert, ha aparegut un concepte nou pel qual ens pot cobrar i este és el de “boca d’incendi”. Ho investigarem.
I això per què és així? Doncs perquè ara, qui “mana” de l’aigua potable és l’empresa SEASA S.A., ja no és el plenari de l’Ajuntament. Per tant, qui decideix si puja o baixa el rebut ja no és l’Ajuntament (o siga, el poble): sinó que és l’empresa concessionària qui, unilateralment, diu si puja el preu de l’aigua.
No està de més tornar a llegir el butlletí de Compromís de fa dos anys sobre el tema per què la cosa clama realment al cel. Com expliquem ahí, la secretària i el regidor d’aquell moment no deixaven de dir que “es perdien molts diners en l’aigua potable” i “no es recapta ni la meitat del que toca ingressar per l’aigua”. Eixe era l’argument que repetien, roda i volta. La realitat era….. que s’ingressava la meitat del que tocava, perquè els rebuts es feien malament!!! I és que ningú a l’Ajuntament havia comprovat que ens els rebuts que ens giraven faltaven la meitat de conceptes que figuraven en l’ordenança de l’aigua potable!!!
La concessionària va fer correctament bé els rebuts des del primer dia, i guanya molts diners a costa d’un bé de tots com és l’aigua del poble. Com tot en esta vida, uns guanyen diners a costa del que perden altres. Ara, els beneficis per explotar l’aigua del poble se’l reparteixen els accionistes d’una megaempresa que no té res a vore amb el poble. I si tens un problema amb el servei, doncs has d’anar a Bellreguard o acostar-te a l’Ajuntament —això sí l’únic dia a la setmana que vénen a atendre a la gent al poble—.
Podríem escriure molt del tema. “El poble de l’aigua”, el poble que no volia que la Mancomunitat de Municipis de la Safor perforara pous al seu terme perquè ens deixaven sense aigua…. i el poble en el qual, quan van vendre la seua aigua potable, ningú va alçar un dit per denunciar el que era una barbaritat (ningú tampoc, Compromís va ser l’únic a fer al·legacions en contra que de res van servir).
I a tot açò, l’acord de concessió diu que l’Ajuntament “controlarà” a l’empresa concessionària i que, entre altres coses, s’aprovarà un “Reglament regulador del Servei d’Aigua Potable” (vosaltres sabeu alguna cosa? Nosaltres no), i un “Pla director” que ha de servir per a vore quines millores i manteniment fa l’empresa en el clavegueram. A més a més, el milió d’euros que va ingressar com a cànon per la concessió, s’havia d’actualitzar en funció de les noves vivendes que s’incorporaren i es donaren d’alta del servei (vosaltres sabeu si s’ha fet alguna liquidació addicional? Nosaltres no).
En resum: quedar-se la concessió de l’aigua potable és el negoci del segle. El govern municipal mira a un altre costat, a l’Ajuntament ara tenen menys faena (ja no han de gestionar els rebuts de l’aigua, ni atendre les reclamacions, ni preocupar-se per si s’ingressen més o menys diners, això ho fa l’empresa). I damunt, tots els anys per Nadal, l’empresa concessionària convida a un bon dinarot als alcaldes dels pobles on gestiona l’aigua per a tindre’ls ben contents i que no se’ls ocórrega reclamar res.
El poble, com sempre, a pagar més. I de responsabilitats per les coses mal fetes, res de res. País de pandereta.
En fi, per a plorar.