La història de l’aigua potable i el partit popular és un dels capítols més tristos de la història recent del nostre poble. Totes i tots ens recordem: fa poc més de 10 anys el govern del PP a un mes de les eleccions va privatitzar la gestió de l’aigua potable. La va vendre a una empresa concessionària per a 25 anys. Ho va fer a canvi d’un cànon d’un milió d’euros que es va gastar en 30 dies pagant muntanyes de factures que s’adeudaven dels anys del despilfarro (a despatxos d’arquitectes que havien fet projectes de camps de golf, projectes d’electrificació i d’urbanització de la llacuna que eren irrealitzables, festes i saraos vàrios).
En poques paraules: el milió d’euros va volar en 30 dies i la factura de l’aigua es va multiplicar per dos per a tots els veïns. Com veieu, tot un senyor negoci per al poble i una decisió feta sobretot mirant pel bé comú i els interessos de tots els veïns. Sense comentaris.
D’això fa 10 anys. Però ara anem a l’actualitat per explicar-vos el que hi ha darrere de la notícia d’estos dies sobre la reparació dels dipòsits de l’aigua potable del poble: en teoria, l’empresa concessionària s’encarrega de controlar el servei de subministrament però… mireu si és poc diligent que quan fa cosa més de dos anys va caure un dels dipòsits de l’ermita…. l’empresa no es va enterar fins al cap d’uns dies.
El resum de la venta de l’aigua potable és de llibre: es privatitzaren els beneficis i els guanys (empresa concessionària) però tú (Ajuntament, és a dir, el poble) et quedares amb els marrons.
El contracte de concessió diu que les grans inversions en la infraestructura de l’aigua van a càrrec de l’Ajuntament. Fins ahí no hi ha res que discutir per què és el que preveuen les condicions del contracte que el PP va fixar en el seu dia.
Per tant, davant la caiguda del dipòsit de l’aigua potable és l’Ajuntament qui s’ha de fer càrrec de reparar-lo, licitant el corresponent projecte i contracte d’obres.
Ara bé, l’empresa concessionària va i li proposa a l’Ajuntament “fer-se càrrec de l’obra”. És a dir, que li adjudicàrem l’obra “a dit” sense concurs, i que ella ho cobraria a poc a poc girant un recàrrec al rebuts de l’aigua potable que paguem tots fins que finalitzara la concessió. “Així els veïns pràcticament no s’enteren” —ens deien— per què és molt poquet en cada rebut. Sí, així l’empresa hauria facturat al voltant de 300.000 euros. El PP no mirava preu.
Nosaltres, des de Compromís vam dir que eixa obra (arreglar els dipòsits) havia d’eixir a concurs públic i que l’empresa que fera una millor proposta i més econòmica havia de fer les obres. Era la solució més barata per al poble i els veïns i més legal.
Sorprenentment —o no tant— el PP es va tornar a erigir en el gran defensor de la concessionària de l’aigua potable i volia que fora ella la que realitzara les obres amb la proposta que vos hem comentat. Per què? Si no és el que més li interessa al poble, ni el més barat, ni el més transparent?
Afortunadament, el PP no pot decidir unilateralment per què sols té dos regidors i la majoria de grups, començant per Compromís, ens vam oposar.
En fi. Així teniu la versió completa del darrer capítol de la vergonyosa privatització de l’aigua potable del poble. I el que és pitjor: encara ens queden 13 anys de concessió per davant, pagant a una empresa de fora l’aigua del poble a preu d’or.