El nostre Ajuntament continua acaparant titulars dels principals mitjans de comunicació per les polèmiques que envolten la gestió de personal. En aquesta última setmana, hem pogut comprovar com s’han fet ressò de la situació que s’està vivint amb el procés d’estabilització de la plantilla de l’Ajuntament que estava amb nomenaments temporals.
En resum, als que tenien cursos fets per mediació de CCOO no sols no se’ls ha contat sinó que han sigut interrogats, pressionats, acusats de falsedat documental i, per si no fóra suficient, exclosos del procés d’estabilització, i als que tenien cursos fets per mediació de la UGT, sí.
A l’Ajuntament de Vilallonga els problemes en la gestió de la plantilla venen de lluny. Era, de fet, una bomba de rellotgeria fins que va esclatar. I clar, només feia falta per acabar de millorar les coses que dues persones tan fosques com Llorca o Eduardo es posaren a “arreglar-ho.” Entre cometes, per si no es notava l’ironia…
Fem memòria: durant anys i anys, quan feia i desfeia el PP des de l’alcaldia, per a entrar a treballar de netejador/a, agranador/a o a la brigada d’obres només necessitaves que l’alcalde t’enviara a la gestoria corresponent a què et feren un contracte. Si s’acostaven les eleccions plovien els contractes. Eixa era la manera —diguem-ho clarament— de comprar vots i majories.
Qui havia de vetllar per què açò no passara, mirava a un altre costat i no feia res per posar ordre. Clar que sempre és més fàcil no incomodar als polítics que manen.
En això que van arribar Enric Llorca i companyia —és a dir qui era la seua ma dreta, Eduardo Martínez— i la cosa… no va canviar. De fet, una part dels contractes pels qual ha estat condemnat Llorca foren fets quan Eduardo encara menjava sopes amb Llorca. Al principi, Eduardo no ho criticava ni ho denunciava en públic —callava—. No trobareu ni una sola crítica pública del tal Eduardo quan Llorca, en la legislatura 2011-2015 enxufava als encarregats d’obres un darrere l’altre —Alicia, per cert, aplaudia i justificava totes les tropelies de Llorca, per què aleshores tots estaven en el mateix vaixell… De fet, els devia semblar tan bé que tots tres —Llorca, Eduardo i Alicia compartiren de forma entusiasta candidatura del PSOE en el 2015.
En aquella època el tal Eduardo va aconseguir, fins i tot, que Llorca contractara a dit a través de contractes menors, sense publicitat ni lliure concurrència a la seua germana com advocada per a què assessorara legalment a l’Ajuntament. Sí, com sentiu: el paladí de la transparència!
El festeig entre el tal Eduardo i Llorca va acabar com va acabar: com el rosari de l’aurora. Llorca no va voler enxufar-lo —com sí va fer amb altres als que va fer encarregats— i Eduardo es va enfadar i —ara sí— de la nit al matí va passar a denunciar els enxufes i la poca vergonya amb la que actuava Llorca, que tot s’ha de dir, era certa. Llorca es comportava com un cacic de llibre, amb un comportament pitjor que el de l’alcalde del PP, que ja és dir..
Llorca, impulsiu i visceral com pocs, a diferència dels governs del PP —que havien fet el mateix que ell, és a dir contractar a qui els venia en gana— va entrar a la baralla amb l’Eduardo. I va eixir trasquilat i condemnat per prevaricació. I encara pot donar gràcies. La burrera també li ha costat un feix de bitllets de la butxaca en advocats. Mal assumpte: les manies i els odis es mantenen intactes, i el que és mal senyal: tots l’heu pogut vore encara en estes eleccions locals fent i desfent.
Al mig d’esta guerra estaven —i estan— els treballadors i treballadores de l’Ajuntament, principalment amb contractes laborals. És a dir, els que ocupen bàsicament els escalafons més baixos de la plantilla, els més precaris i indefensos. Carn de canó d’aquestos dos.
La baralla entre estos dos militants del PSOE —Eduardo Martínez i Enric Llorca— ha donat el que ha donat. Cap dels dos mira ni ha mirat pel bé del poble, pel bé comú i l’interés general. Eduardo mira, en el millor dels casos, pels interessos dels afiliats a un determinat sindicat i per la seua mania ancestral a Llorca. Li té igual si els serveis públics es presten de forma adequada, o si les licitacions funcionen de forma àgil i transparent, en definitiva, si l’Ajuntament funciona bé.
Per cert, per si no ho sabeu, Eduardo Martínez, després de “rebentar” l’Agrupació Socialista de Vilallonga des de dins, impulsant “Fer Poble” fa quatre anys, en estes eleccions va en la llista del PSOE d’Almoines. El que no sabem és si els companys socialistes de Vilallonga han anat a recolzar als seus companys de militància a Almoines. Però coses més rares s’han vist. Que algú ens ho explique, per favor.
Si abans Llorca menjava sopes amb el tal Eduardo, ara és l’alcalde Roman el que no s’ha atrevit a discutir-li res. La història es repeteix?
En la mà de tots està que no siga així. Des de Compromís pensem que cal passar pàgina.
Nosaltres ho diguérem fa quatre anys quan li insistíem al PSOE en formar un govern que iniciara una nova època: hi ha persones que haurien d’anar-se’n directament a casa. Ells no volgueren. Nosaltres sempre hem dit que la corrupció s’ha de denunciar vinga de qui vinga.
Durant la legislatura que s’acaba s’han fet coses fosques —com quan es va nomenar un tribunal per a les oposicions de policia local a esquenes del regidor responsable, entre altres— però també s’ha posat ordre en altres.
Hi ha qui ara li sembla tot fatal, i abans aplaudia a mans plenes totes les barbaritats —detectius i bans insultant a la gent inclosos— de l’anterior alcalde. I al revés.
És per això que des de Compromís per Villalonga, en relació amb la darrera polèmica d’aquesta setmana pensem que la notícia i nota de premsa de l’Ajuntament malparlant d’uns treballadors són un greu error. Ara no és el PSOE. Ara és el PP i Roman el qui s’equivoca donant via lliure a este tipus d’informacions i enviant-ho a tots els mitjans de comunicació.
Un fet que només ha contribuït, a través dels diaris, bars i carrers, a enrarir la campanya electoral, on s’ha instaurat un judici mediàtic i social contra les persones aspirants. S’està manipulant la informació de tal manera que, sense haver decidit suspendre el procés selectiu mentre es feien les comprovacions oportunes, s’estan causant greus danys a totes les persones aspirants a les places i les seues famílies.
L’alcalde Roman Garrigós i la regidora de recursos humans s’equivoquen.
Aquestes pràctiques ja fan molts anys que es venen donant al nostre ajuntament en matèria de recursos humans i nosaltres pensem que ja està bé. Esteu d’acord amb nosaltres?
Jonatan Ruiz, núm. 2 a Compromís per Vilallonga