En el darrer plenari va ser objecte de debat l’últim canvi de criteri de l’Ajuntament sobre les zones d’aparcament als carrers peatonals del casc antic: resulta que ara s’ha autoritzat que es puga aparcar en el Carrer Mercat “perquè els pàrquings públics li queden massa lluny” va dir l’alcalde. La resta de carrers, continuarien amb les mateixes restriccions. Com la plaça de l’església o el carrer major estan igual de lluny dels pàrquings públics que aquest darrer, els veïns han protestat i en raó. A principi de la legislatura l’alcaldia va dir que tractaria este tema “per consens”, després que faria un “pla organitzador de l’aparcament”, i al final, ha fet com sempre, fer el que li ve en gana. Al plenari va comentar que eixe era el criteri. En fi, per què uns carrers sí i altres no? Nosaltres sempre hem pensat que un casc peatonal convida a caminar, fa més agradable el poble i és més sotenible. Tot és qüestió d’anar acostumant-nos a deixar el cotxe en els llocs habilitats que no estan tan lluny dels carrers, i això sense perjudici de flexibilitzar un poc el tema de l’aparcament per a les hores de treball, càrrega i descàrrega, etc. com ja s’havia fet.
L’alcalde confon el pàrquing de Cais amb el de l’ermita i demana que facen les obres en un, pensant que és l’altre.
Fa un parell d’anys que els veïns dels carres de sant Llorens i Serreria van arreplegar signatures demanant que el pàrquing del barrac de Cais s’asfaltara. En hivern quan plou és un autèntic fanguer i en estiu quan fa aire alça moltíssima pols que entra dins de les cases. La bona qüestió és que quan fa ja uns mesos vam vore on volia destinar els diners d’obres l’Ajuntament, a banda del camp de futbol i les lluminàries de l’entrada, l’alcalde havia reservat una partida xicoteta “per al pàrquing de l’ermita”. Li preguntàrem per què no hi havia cap partida per al pàrquing del barranc de Cais, ja que era el que havien demanat amb insistència els veïns i la resposta de l’alcalde va ser que “no sabiem llegir” ja que ell sí ho havia demanat: l’home no sabia que hi havia un “barranc de Cais” que és el que dona nom al pàrquing que té al costat i al barri, i pensava que com que el pàrquing de l’ermita té l’entrada pel carrer Cais, eixe era el que els veïns demanaven asfaltar o arreglar.
En fi, poc a poc anirà coneixent el poble, paciència. De moment, tenim lluminàries a l’entrada del poble.