La història posa a cadascú en el seu lloc, per molt poderós que es crega. I la veritat acaba per imposar-se, per molta mentida que s’haja dit per a confondre i enganyar al personal. Això és més o menys el que ha passat en la trista història de la persecució de l’alcalde contra una persona senzilla, treballador de l’Ajuntament, que un bon dia va tindre l’atreviment de dir-li a l’alcalde que NO acceptava esborrar-se de la UGT per a apuntar-se a un altre sindicat. I que va decidir ser fidel als seus amics enlloc de fer-li la pilota i la pamplina al màxim responsable de l’Ajuntament.
La història ja la conegueu: l’alcalde la va mamprendre en contra d’ell –entre altres perles li va dir “perro” (segons Llorca, ho va fer de ¡¡¡“bona fe” i “pel seu bé”!!!!!! vegeu notícia al diari: https://goo.gl/sgG7aV)— el que va provocar que agafara la baixa. L’alcalde no en tenia prou i es va posar a espiar-lo i per això va contractar un detectiu amb càrrec al pressupost de l’Ajuntament. Este “agent secret” va fer un reportatge de fotos i vídeos en el que demostrava dos coses “gravíssimes“: que durant alguns dies al llarg de dos mesos (més o menys una o dues voltes a la setmana) estava en una caseta del cunyat tirant-li una mà per a arreglar-se-la. La segon, que havia fet servir la parcel·la de l’Ajuntament per a abocar enderrocs un parell de voltes sense permís de l’alcalde).
Com l’alcalde pensava que ja tenia “les proves” irrefutables, va decidir donar el pas següent: contractar un equip d’advocats laboralistes per a què l’assessoraren en la tramitació d’un expedient sancionador que ell volia que fóra “exemplar”. Així, estos assessors prepararen l’escrit de denúncia, l’acord incoant l’expedient, el plec de càrrecs, la proposta de resolució… a fi de suspendre’l de treball i sou durant TRES anys. Objectiu de l’alcalde: fer el màxim mal possible. Que s’enterara de qui mana en el poble.
La sentència va eixir fa uns dies i li dóna una garrotada monumental i descomunal a l’Ajuntament: declara que l’actuació de l’alcalde suspenent de sou i treball a este treballador és totalment il·legal. Resulta que a este treballador li havia recomanat la pròpia psicòloga de la mútua que fera activitats físiques per a superar l’ansietat; a més a més el “treball” només era en realitat uns quants dies i no consecutius, en casa d’un familiar, i sense cap retribució. Però la cosa és més grossa: també diu que queda acreditat que la parcel·la de l’Ajuntament que va fer servir d’abocador, ¡¡¡la utilitzen també tots els treballadors de la brigada i que tots tenen claus per accedir i és habitual que ho facen!!!!.
Per cert, la sentència explica que tot i que la Policia Local afirmava que l’abocador estava clausurat i que hi havia un cartell que així ho indicava, l’encarregat de la brigada d’obres havia explicat “amb rotunditat” en el judici que este abocador continuava fent-se servir per treballadors de la brigada i constructors del poble. No només això, inclús l’alcalde els havia autoritzat per a què qualsevol veí que volguera utilitzar-lo, ho fera, demanant-li la clau a algun treballador de la brigada.
És més, la Jutge va preguntar com era possible que en unes fotos la parcel·la estiguera neta (les de l’informe de la policia local) i, en unes altres (les que apareixien en l’informe del detectiu) estiguera plena d’enderrocs, si, tal i com afirmava l’Ajuntament, feia anys que estava clausurat i ningú no podia entrar. Riure per no plorar. Aviats anem.
El final de la pel·lícula ja el coneixem: la sanció s’anul·la i l’Ajuntament (o siga, tots els veïns) pagarem el cost del detectiu, dels assessors de la gestoria que prepararen l’expedient, de l’advocat de l’Ajuntament, també els salaris que hauria d’haver cobrat Ximo des què es va notificar la sanció fins ara, i els de l’advocat del treballador i resta de costes judicials. La factura del “calentó” de l’alcalde, la pagarem tots.
En fi, a molts ens haguera agradat que l’alcalde haguera posat el mateix interés i energia que ha posat en este cas, a l’hora d’exigir a la constructora que va peatonalitzar el poble que reparara els desperfectes de l’obra i a la que no li va reclamar res perquè “se li va passar”; o que es dedicara en cos i ànima a traure subvencions en Conselleries i Diputació, en lloc de perseguir als treballadors de l’Ajuntament.
Molts veïns s’han enterat d’este culebró estos últims mesos però la pel·lícula va començar fa vora un any i mig. Nosaltres ens preguntem, quantes hores i energies ha dedicat l’alcalde a tot açò? Penseu-ho un poc. I el que és pitjor, per a què? Quantes hores de treball de funcionaris s’han hagut dedicar per tramitar tot açò? Per això es presenta a les eleccions? Per a barallar-se, armar brega, embolicar, enfrontar a uns amb altres, per a fer passar-ho mal a famílies i veïns del poble que l’únic que volen és treballar i que els deixen en pau sense participar de les seues batalles?
Des de Compromís condemnem per enèsima volta eixa manera autoritària i prepotent de l’alcalde d’exercir el poder, d’utilitzar el pressupost municipal per a perseguir als qui ell creu que estan en contra d’ell. Al final de tot, ja veieu, resulta que el xicotet ha guanyat al gran. Un senzill i humil treballador indefens ha pogut contra tota la maquinària de l’Ajuntament, la prepotència i xuleria d’un alcalde, els seus detectius privats i els seus advocats pagats amb els diners de tots.
Tots sabem el malson que ha patit Ximo durant este any i mig. I no només ell, sinó tota la seua família, sentint-se perseguits injustament. L’alcalde té un problema i és que des de molt prompte se li va pujar el càrrec al cap. Damunt es pensa que pot actuar com si l’Ajuntament fora una filà de moros, o un “cortijo” seu. La seua formació és d’infermer, i treballa de professor de cicles formatius d’infermeria, però si el sentiu parlar al bar o al plenari és com si fóra catedràtic de dret. I damunt es rodeja d’assessors que li diuen el que vol sentir. O de regidors que no fan més que dir-li que sí a tot, sense cap autonomia i criteri propi. I així van les “empastrades” i els “embolaos” en els quals està clavat.
I per últim, no deixa de sorprendre’ns l’actitud del PP. Quan fa uns mesos vam saber de la sanció, ells ens digueren que l’alcalde sí els havia ensenyat les fotos i l’informe del detectiu (a nosaltres l’alcalde no ens va voler ensenyar les fotos) i ens digueren que tot acabaria malament, que pintava mal la cosa. Ara bé, quan els proposàrem fer un simple “comunicat” conjunt de tota l’oposició defensant a este treballador davant l’evidència de la injustícia i desproporcionalitat de l’actuació de l’alcalde, van declinar la invitació. Preferien quedar-se al marge. En fi, ho respectem, però trobem que així no contribuïm a millorar les coses ni a fer avançar el poble. Però encara ens ha sorprés més que en el darrer plenari en el qual es va donar compte de la sentència, el PP no fóra per a obrir la boca i formular el més mínima crítica a l’actuació de l’alcalde. Per què? Si algú ho sap, que conteste.