Carta oberta al PSOE de Vilallonga
Vilallonga, a 21 de juny de 2022
El PSOE de Vilallonga continua enganyant-se d’enemic: no som la gent de Compromís.
És cert que Enric, després de criticar a Compromís tot el que ha sabut i més, durant anys i anys, ha gastat molta sola de sabata estos darrers mesos anant a casa de Domingo i Vicent suplicant una moció de censura. Nosaltres ja vam contestar en el seu dia què impedia el pacte Compromís – PSOE. Sembla que tot el món ho sap menys ell.
Fa ara tres anys els vam explicar que Enric Llorca se n’havia d’anar a casa per a fer un govern d’esquerres. No feren cas. Ara, a 10 mesos de les eleccions, donen a entendre que han canviat “un poquet” d’opinió i ens diuen que “fem una moció de censura i, després, Enric dimiteix”.
Sigam seriosos. Si Enric se’n volguera anar, ja ho hauria fet. Només té que presentar la renúncia per registre i el plenari acceptar-la. Nosaltres ho diguérem en el passat i tornem a repetir: amb Enric no anem a cap de lloc. Està clar?
En tot cas, s’han esperat massa. A 10 mesos d’unes eleccions no és el moment més adient a plantejar un nou govern, per molt disgustats que estigam en la gestió de l’àrea de personal.
Una moció de censura suposa pactar un govern alternatiu. I Enric en el passat ens ha demostrat que no és una persona de fiar. I si després no se’n va? Però és que…. si se’n va… qui entraria a l’Ajuntament en el seu lloc? Què portaria? Un govern alternatiu exigeix que tot això estiga clar: quines persones van a fer les coses i quines coses van a fer-se.
Enric ens té molta mania. I no pot dissimular-ho. El seu escrit és bona prova: les reiterades referències a 2.000 euros de salari el retraten en realitat a ell com a persona. Ell, que va proposar la legislatura passada posar-se un sou encara major. No tens vergonya, Enric? Així vols que recolzem al PSOE? Ets massa impulsiu i poc intel·ligent.
A més sorprén la falta de cap autocrítica. L’Alcalde Roman Garrigós acaba de fer una oferta al PSOE per què s’integre en el govern, excloent també -en bon criteri- a Enric Llorca, qui en breu serà jutjat per delictes gravíssims en matèria de personal quan era alcalde. Res a dir, Enric? Dius que criticàvem els teus xanxullos la passada legislatura, què volies? que t’aplaudírem?
El PSOE de Vilallonga té un problema intern gros i pretén que des de Compromís li l’arreglem: tant Enric Llorca com Eduardo Martínez (el representant de la UGT que fa i desfà en Fer Poble i, per extensió, a l’Ajuntament) comparteixen militància en el mateix partit. Entre ells tenen una guerra oberta que està perjudicant al poble des de fa molts anys. Cap dels dos mira pel bé del poble.
El millor que farien és anar-se’n tots. Passar pàgina.
Enric i Eduardo, com els xiquets, ho porten malament quan els dius que NO. El primer no du bé què no fem el que ell vol: recolzar una moció de censura amb ell de regidor. El segon no du bé què no férem el que ell ens exigia: no recórrer determinades sentències que beneficiaven afiliats de la UGT.
Enric en el seu escrit ens acusa de deixar fer a Alicia com a regidora de personal. Eduardo en el seu escrit ens acusa de no deixar fer a Alicia des del principi.
Senyal de què estem en el bon camí.
Però a més a més en tot el que duem de legislatura l’oposició del PSOE ha consistit… en què? Ho recordeu? A banda de criticar a Domingo, clar. En estos darrers anys només recordem al líder de l’oposició -Enric- enviant un àudio alarmant a la població per a què no beguera aigua potable en un exercici d’irresponsabilitat. Després no són ni per a preguntar en el plenari pel procés de consolidació de funcionaris, ni per què unes places esta i altres no. Estil Enric: molta gesticulació i poc de treball i rigorositat.
A aquesta legislatura li queden 10 mesos. En ella hi ha hagut problemes però també s’han fet moltes coses positives per al poble, i s’ha mirat per Vilallonga per damunt dels partits. Aquesta setmana eixia la informació de què el termini de pagament de l’Ajuntament és dels més curts, s’ha adquirit la pedrera, ara passem a incrementar el patrimoni municipal amb les fàbriques de llum, s’ha licitat el projecte de la via verda per la Conselleria, hem gestionat dos plans Edificants per a millorar l’escola i ampliar l’institut, la nova imatge corporativa de l’Ajuntament, entre altre coses. Això és mèrit de tots. I ahí està.
Com sempre, ens trobaran en l’acord i en tot allò que siga positiu pel poble. Nosaltres mirem al futur, i confiem que la resta del PSOE, algun dia, entenga que Compromís és un aliat i no un adversari.
Conforme dèiem al principi el PSOE de Vilallonga continua enganyant-se d’enemic: no som Compromís. Els enemics els té dins de casa: dos militants del PSOE, cadascun ara en una llista diferent al poble, enfrontats entre sí i que manipulen i fan i desfan al seu gust en els seus grups polítics. I repetim, cap dels dos mira pel bé del poble
O com diu el refranyer: massa galls per a tan poc galliner.
Passem pàgina ja, per favor.