La ciutadania de Vilallonga s’ha abstingut més que mai en unes eleccions municipals (25%) encara que ha augmentat el cens electoral (fins a 3.300 persones). En resum : 900 llobers i lloberes van decidir no anar a votar.
Dels que van votar, quasi 1.000 optaren pel PSOE(5), quasi 600 per Compromís(2) i més de 400 pel PP(2) i Fer Poble(2). El PSOE i el PP han baixat en suport popular i Compromís i l’escisió del PSOE -Fer Poble- han incrementat el nombre de vots.
Nosaltres pensem que els vilallonguers han triat, majoritàriament, “diàleg”, “acords” i “cessions” en lloc “d’enfrontaments”, “personalismes” i “atacs personals” que han estat el dia a dia d’estos darrers anys. Els veïns ens han manat en un percentatge molt alt de vots que treballem en conjunt pel bé comú del poble. És per això que des de Compromís per Vilallonga pensem que és l’hora que les persones que han polaritzat i tensionat la vida política municipal en els últims anys, donen una passa endarrere pel bé del poble. No es pot liderar un poble des de la visceralitat, les obsessions i manies personals o negant-se a parlar amb persones que representen a part del poble. Ningú no és imprescindible.
La realitat és que mai havíem tingut una situació tan anòmala a l’Ajuntament, fins al punt que és difícil reconéixer els espais naturals de dreta i esquerra en el sistema de partits local: el PP ha anat perdent un recolzament en estes dues darreres legislatures que paradoxalment l’ha anat guanyant el PSOE. Eixa és una realitat que ningú no pot negar amb les xifres de vots a la vista.
En este estat de les coses, este cap de setmana el PSOE ens va convocar a una reunió. Allí ells ens plantejaren fer un acord com el del “botànic” i “mirant pel bé del poble i les propostes dels diferents programes electorals”. Fins ahí, bé. Ara, quan els preguntàrem per més detalls, ens digueren que era un “botànic” però entre PSOE-COMPROMÍS i també amb el PP, i sense les regidores de “Fer Poble”, de les que no volien saber absolutament res de res.
És curiós que només una setmana abans, el candidat del PSOE dedicava el seu míting a atacar, programa en mà, a Compromís i a persones del nostre projectes a les que li té certa obsessió malaltissa. El PSOE també ens va dir que anaven a parlar amb el PP, així com que, per a ells, l’alcaldia d’Enric i durant els 4 anys era innegociable.
A dia de hui continuarem parlant perquè hem de desbloquejar el municipi. No podem continuar con els darrers anys. I per a això cal parlar, dialogar, i deixar les imposicions i els odis personals de banda. Calen lideratges que siguen capaços de generar consensos, empatia, ponts. Persones capaços de PARLAR! sense faltar al respecte, d’argumentar sense recórrer a l’insult i la desqualificació personal. Tot no es podrà arreglar el primer dia, ni el segon però hem de recuperar la normalitat al nostre Ajuntament. Els veïns ens ho exigeixen.