Com hem dit i repetit, per a Compromís, la primera opció de govern i pacte després de les passades eleccions municipals, era amb el PSOE. Això sí, posàvem una condició bàsica que era que calia regenerar la vida política local i que al govern no podia continuar el responsable directe de gran parts de les polèmiques en els darrers anys: Enrique Llorca.
El nom no fa la cosa, i al poble, per molt que duga les sigles del PSOE davant, les accions d’Enrique Llorca durant el darrers 8 anys no han estat cap exemple de valors d’esquerres. Com a mostra, vos deixem ací un dossier documentat (punxeu ACÍ) amb algunes de les estrambòtiques polèmiques que ha protagonitzat esta persona. Ahí podeu consultar gran part de les sentències, articles i documents. Com veieu no és cap mania personal: és un rosari de fets objectius molt reprobables que en partits com el nostre no li haurien permés ser ni tan sols candidat.
Sabem que encara hi haurà gent que no vullga vore-ho. Estan en el seu dret. Però som molts els veïns que pensem que el compromís amb la regeneració de la política, amb lideratges de persones que actuen amb valors, ètica, respecte a les persones va molt més enllà d’unes sigles. Les del PSOE tenen molta història al nostre poble i mereixen el màxim respecte. Per això mateix, fidels als nostres valors, no podíem permetre que s’antepose el nom d’una persona al normal funcionament del municipi.
Ens hauria agradat que el PSOE no anteposara una persona, a l’interés del propi grup municipal i del poble. Han preferit permetre que s’aferrara al càrrec abans que permetre que governar el seu partit i s’iniciara una altra època com li havíem oferit.
Com vam dir el primer dia el resultat de les eleccions, sense cap partit amb majoria absoluta, exigia pactes, acords i cessions de tots. No és estrany que el PSOE no haja sabut pactar amb cap dels altres tres partits. De fet, no ho ha sabut fer en els darrers anys, ni quan va signar un acord amb nosaltres —que va trencar unilateralment expulsant-nos del govern amb falsedats i males formes— ni quan va aconseguir la majoria absoluta fa 4 anys —que va durar unes setmanes perquè no van ser capaços de posar-se d’acord entre ells mateixa.
Això són fets objectius, realitats innegables i indiscutibles. No ha sabut pactar mai. I ara ha estat incapaç d’arribar a cap acord.
Hui comença una nova època i estenem la mà per millorar tot allò que no ha funcionat bé. Cal passar pàgina, i aprofitar que gran part de les persones que integrem l’Ajuntament arribem per primera volta per a substituir l’enfrontament per la discussió cordial, els atacs personals per les propostes constructives. Entre tots ho farem tot. No serà fàcil, però el poble ens ho exigeix.