Dins de pocs mesos es complirà un any des què es va produir el canvi de govern i la nova corporació municipal va prendre possessió. Ara bé, els “pufos” i “empastrades” de l’anterior alcalde continuen arribant.

La darrera la vam conèixer fa uns dies: el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ratificava la condemna a l’Ajuntament per un ban de l’exalcalde Llorca on atacava personalment a un veí de poble, vulnerant així el seu dret a l’honor.

Per si no ho recordeu, l’assumpte es remunta al mes d’abril de 2016. L’exalcalde va saber que el jutjat l’investigava per contractacions irregulars fetes a dit. Sense pensar-s’ho dos voltes, es va posar davant l’ordinador i es va “desfogar” contra el veí que havia denunciat els enxufes, atacant-lo personalment amb afirmacions vexatòries. Acte seguit va ordenar que es publicarà el ban al web per arribar a tot el món i la premsa es feu ressò del mateix.

El “calentó” de l’exalcalde no va quedar ahí. El veí va anar als tribunals i el jutge va dir, en poques paraules, que eixe ban, i l’actuació de l’alcalde, era un autèntic destrellat, no tenia ni cap ni peus, i recordava que els bans no estan per a què els alcalde falten a l’honor dels veïns que no els cauen bé, i acabava condemnant a indemnitzar al veí, a emetre un nou ban municipal demanant disculpes i “donar-li la mateixa difusió”, així com a pagar advocat i procurador del veí, a més dels del propi Ajuntament.

El més gros és que la “factura” del calentó de l’alcalde li tocava pagar-la a l’Ajuntament ja que este és qui havia estat denunciat donat que Enric Llorca, quan feu el ban, actuava com a Alcalde del municipi.

Que el ban era una autèntica il·legalitat i que això no pot fer-ho cap alcalde per molt important que es crega, era una cosa que sabia tot el món sense necessitat de ser cap expert jurista. Ara bé, què feu l’exalcalde quan li notificaren la sentència?

Doncs va ordenar immediatament que l’advocat de l’Ajuntament interposara un recurs davant el TSJ. La possibilitat de què li donaren la raó era –podeu imaginar-vos-ho- menys que zero, però clar, a ell això no li costava res de la butxaca, ja que l’advocat i la indemnització la paga l’Ajuntament, i va manar que recorregueren la sentència.

Ara, el TSJ acaba de dictar sentència i, lògicament, ratifiquen el “rapapolvo” a l’actuació del senyor alcalde. En resum, li diuen al senyor Llorca, que per molt alcalde que siga, els bans municipals no es poden fer servir per atacar als veïns i vulnerar el seu dret a l’honor. Com que no tenia ni cap ni peus el recurs, condemnen a l’Ajuntament, a més a més, a pagar també les costes del recurs, que pujaran a uns 2.000 euros, als que caldrà afegir, lògicament, el cost de l’advocat i procurador del propi Ajuntament.

En este estat de coses, què ha fet l’actual equip de govern?

El primer de tot, ordenar que no es recurrisca més la sentència. Ja hi ha hagut dos òrgans judicials que han dit que el ban era una barbaritat i una il·legalitat. Cal posar punt i final a esta història, i destinar els diners dels veïns a altres coses més profitoses que a pagar advocats, procuradors i indemnitzacions.

En segon lloc, complir el que diu la sentència, que ens obliga a fer un ban restituint l’honor del veí, i pagar-li la indemnització, així com les costes d’advocats i procuradors. A quan pot pujarà la factura que haurà de pagar el poble pel “calentó” de l’exalcalde? No ho sabem amb exactitud però calculem que podria estar sobre els 10.000 euros (indemnització + factures d’advocats i procuradors).

En tercer lloc, ordenar a la secretària que estudie i inicie els tràmits administratius per reclamar a l’exalcalde l’import de tot açò.  I és que, en efecte, l’article 36.2 de la Llei 40/2015 senyala que ”La Administración correspondiente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio en vía administrativa de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del correspondiente procedimiento.”

En fi, vos continuarem informant.