Primera notícia: Al plenari del darrer dilluns 30 de maig ens assabentàrem que algunes persones contractades enguany a través del PACTSAFOR —diverses places del personal de neteja i altres serveis bàsics de l’Ajuntament— ho serien com a interins de l’Ajuntament i no amb nomenaments temporals, a diferència de com havia estat sempre. Què vol dir això? Doncs que amb este programa de contractació temporal (3-6 mesos) abans la gent podia rodar. Ara, de repent i sense avisar a ningú, els que han entrat pel PACTSAFOR s’han trobat amb què els fan nomenament d’interí.
Segona notícia: Aquesta setmana també hem sabut que van a contractar a un arquitecte com a interí d’una borsa de treball de fora del poble. En lloc de convocar una borsa ací i facilitar que la gent del poble tinga oportunitats, se’n van a la Mancomunitat de Municipis de la Ribera per a agafar a la gent que està en eixa llista. Per què? Què no els agradava qui podia presentar-se d’ací?
Tercera notícia: Li preguntàvem a l’alcalde al plenari —ja que ell signava l’oferta pública d’ocupació extraordinària de 2022 amb la que van a consolidar quasi automàticament la seua plaça el personal temporal més antic— per quina raó no s’havien inclòs les places de l’Escola Permanent d’Adults. Ell ens va dir que “Alicia podia explicar-ho millor”. Alícia primer va dir que com eren d’Educació no podien incloure’s —fals, ja que sí que inclouen al personal de l’Escoleta Infantil Municipal, que són també d’Educació— després va dir que “la Llei no ho permetia” —sense explicar quina llei ni donar detalls. Al final, resulta que sí podien haver-se inclòs, sempre que s’assegurara el finançament. Per a l’Ajuntament no és prioritari garantir la continuïtat d’aquest servei educatiu bàsic? Altres Ajuntaments ho estan fent. O no són de la corda?
Quarta notícia: La setmana passada hi havia Mesa Negociadora a l’Ajuntament. Aquesta acabava a crits, d’un treballador a un altre. UGT contra CCOO.
Cinquena notícia: Una funcionària s’incorporava d’una baixa i la tenen asseguda en el corredor en una cadira tots els dies —els tribunals han dit que la modificació de funcions no és legal—. L’alcalde passa per davant, li demanem que intervinga i diu que ell no porta els temes de personal. I així tot.
Resum: Passen els anys però la polèmica, els confrontaments, quan no els xanxullos, continuen en un àrea —la de personal— que porta més de 10 anys consumint energies i diners dels contribuents del poble.
Alícia Gomis, fins i tot ha contractat un advocat —diferent del que té l’Ajuntament— per a dedicar-lo “només” als temes de personal i a qui li demana informes per a donar suport a tot el que ella vol fer.
La legislatura passada ens fartàrem de criticar les formes i la manera d’actuar de l’anterior alcalde, Enric Llorca, en esta matèria. Aquesta legislatura, estem ja cansats del mateix. Quan teníem l’alcaldia vam cessar a Alicia Gomis en esta matèria cansats de la seua manera d’actuar, com si tot ho sabera i sempre donant lliçons de tot. El PP de Roman Garrigós l’ha tornat a posar i… tornen els lios.
Ja sabeu que per a “Fer Poble” no hi ha cap altra prioritat en el nostre poble més que gestionar les contractacions i els temes de personal. L’explicació és senzilla: en realitat no es dediquen a treballar pels interessos del poble, per millorar els seus serveis públics ni ampliar-los, sinó per defendre els interessos particulars d’uns treballadors front a uns altres. O dit d’una altra manera, d’un sindicat —la UGT— que confon la legitima defensa dels interessos personals dels seus afiliats —la seua raó de ser— amb el que hauria de ser la gestió pública dels de l’Ajuntament dels assumptes de personal que ha de vetlar pels interessos generals del municipi amb objectivitat i independència.
El representant del sindicat a l’Ajuntament, Eduardo Martínez, no es perd cap plenari des de fa anys. Allí està, atent al què diuen i deixen de dir, i preparat per donar les instruccions corresponents. Fa uns anys ho feia amb Enric Llorca i el seu equip quan menjava sopes amb ells. Ara, amb les representants de Fer Poble.
Fins i tot hem vist com l’Alcalde actual donava ordres escrites en paper a personal funcionari en matèria de personal. Ordres escrites… ¿per qui? Imagineu-vos-ho. Fins on estem disposats a arribar?
Nosaltres no ens cansarem de criticar allò que està mal fet en matèria de personal: ho hem fet sempre. Tant des de l’oposició la legislatura passada, com des de la pròpia alcaldia esta legislatura —fins i tot cessant a la regidora— com ara, que estem portant dues àrees de gestió. Ja patirem el Govern autoritari i ple d’irregularitats de Llorca i ens reiterem de nou amb la macabra gestió d’Alícia i Eduardo: el llop muda les dents però no els pensaments.
No ens mou l’animadversió a ningú, sinó l’interés general del poble. La història d’Eduardo ja sabeu quina és: fa gala de la seua militància en el PSOE a les xarxes socials, fins i tot posant-se a primera fila a actes a Gandia. Però a Vilallonga ha estat un dels que literalment ha “rebentat” l’Agrupació Socialista. Va arribar a anar en les llistes que encapçalava Enric Llorca, junt amb Alicia Gomis per a després trencar palletes i començar una guerra brutal entre els dos bàndols. Una guerra que arriba al dia de hui.
En el seu dia el propi Llorca deia que el motiu de la baralla entre ells era que Eduardo Martínez exigia que “l”enxufaren” a l’Ajuntament com a funcionari A2, i com que Enric no ho va fer, aquest la va mamprendre contra ell. Sempre hem dit que era ben creïble, per què Llorca a altres persones els va “prometre” que els enxufaria a l’Ajuntament i ho va complir.
Quan eren carn i ungla, Llorca va arribar a contractar com a “advocada” de l’Ajuntament a la germana del tal Eduardo a través d’un contracte menor a dit, sense cap tipus de concurrència pública —sí, el que va donant lliçons de com s’han de fer les coses—. I d’ahí fins al dia de hui. A l’Ajuntament sembla que només preocupen i ocupen el temps, les hores i els diners, els temes de personal.
No sentireu parlar del dipòsit de l’aigua potable, ni de l’actuació de la concessionària a la que no se li han exigit responsabilitats per la caiguda i falta de vigilància del dipòsit d’aigua potable, ni dels projectes per modernitzar i promoure el municipi, ni d’una política cultural que a hores d’ara és inexistent. Tots els esforços van al tema de personal: pleits, lios, i persones que no tenen capacitat per a negociar ni saber gestionar. I que parlen com si foren expertes.
Si Eduardo Martínez vol ser regidor de personal, que es presente a les eleccions. O, més senzill encara: que el PSOE de la Safor els cride a tots ells —al cap i a la fi tots comparteixen militància— els tanque en una habitació i faça que es posen d’acord. Entre ells i el grup de Fer Poble, tenen majoria.
El nostre espai natural seria pactar amb el PSOE. Ho hem dit sempre. És el que ens haguera agradat des del minut zero. Ara bé, això exigeix passar pàgina a totes les persones que han generat conflicte i enfrontament al poble: Enric, Eduardo i Alicia, bàsicament. Tots ells anaven en la mateixa llista del PSOE en el seu dia. Quan estes persones se’n vagen a casa i passen a segona fila, i quan els interessos del poble es posen per davant dels interessos personals i d’un determinat sindicat, allí estarem. Ara bé, calen no només noves persones, sinó —sobretot— valors diferents. Deixar-se estar d’uns contra altres, i d’ajustar comptes cada volta que un “bàndol” agafa el mando en matèria de personal. El poble s’ho mereix.