Carta oberta a UGT – Ribera Safor
Vilallonga, a 15 de juny de 2022
S’ha donat pressa el sindicat UGT en contestar i valorar l’eixida de Compromís del govern municipal. Curiós —o no tant, veient les coses en perspectiva— que la primera —i de moment única— valoració d’aquesta crisi política municipal a Vilallonga no la faça cap partit sinó el sindicat UGT. Això no fa si no confirmar el que denunciem des de fa molt de temps: a Vilallonga la política municipal està excessivament protagonitzada i mediatitzada per aquest sindicat, que ocupa uns espais de decisió i poder que no sempre li corresponen.
I no serem nosaltres els que criticarem que defense a capa i espasa els legítims interessos personals dels seus afiliats. Eixa és la seua funció i és el que li correspon fer. Ara bé, als regidors i a l’Alcaldia de l’Ajuntament ens correspon vetllar pels interessos públics del poble, que moltes voltes no són coincidents. Eixa és la nostra missió: defensar el bé comú —no el particular—. Però anem a pams, per què la seua carta té moltes inexactituds, quan no mitges veritats:
Diu que la UGT va exigir a l’inici de la legislatura que no es recorregueren dues sentències guanyades per dos afiliats. És cert. Però no conta tota la pel·lícula: en un dels casos, el de l’encarregat de la brigada, em va sorprendre que el propi representant de la UGT vinguera al meu despatx amb un informe d’un lletrat “contractat per la regidoria de personal” —o siga, per l’Ajuntament— en el que es sostenia que no hi havia que defendre ja els interessos de l’Ajuntament en apel·lació. Jo em vaig fer la següent pregunta: si fora jo personalment o la meua empresa la que ha perdut en un jutjat i considerara que tinc raó… no recorreria la sentència? Clar que sí! A mi, com a Alcalde em correspon defendre els interessos de la meua “empresa” que és l’Ajuntament.
D’altra banda, l’assessorament jurídic en els Ajuntaments està atribuït per la Llei als secretaris, no a cap advocat contractat a dit i sense concurrència. I això vaig fer: preguntar al màxim funcionari la seua opinió. La resposta fou clara: l’Administració gaudeix de presumpció de legalitat en la seua actuació. I la convocatòria i les bases eren igual de legals que qualsevol altre procés selectiu fet a l’Ajuntament —que mai havia estat recorregut per la UGT—. Per cert, em va sorprendre que la sentència diguera que la pròpia “defensa” de l’Ajuntament (l’advocat a dit d’Alícia), reconeixia que no s’havien negociat les bases de la convocatòria. Curiós que es pronuncie així qui ha de defendre els interessos de l’Ajuntament. Per cert, vaig demanar còpia de contestació de la demanda —volia vore com havien defés els interessos de l’Ajuntament— i encara estic esperant.
En el cas de l’altra treballadora, vaig preguntar també als funcionaris amb competència per a assessorar jurídicament a l’Ajuntament i em digueren que l’actuació de l’Ajuntament gaudia de presumpció de veracitat i de legalitat. I a mi em corresponia actuar igualment per defendre els interessos del poble.
Però ara resulta que la UGT omet que quan la regidoria de personal ha perdut un plet —com el del canvi de funcions d’una treballadora interina— aquesta sí que volia què es recorreguera la sentència en apel·lació al TSJCV. En eixe cas, ¿la gestió ja no és “nefasta”? Se li ha oblidat comentar este assumpte en el seu escrit, que per cert ha ocupat planes als diaris i temps als plenaris. Sabeu quina era la diferència? Pues que en eixe cas, la treballadora no era de la corda de la regidora de personal, ni estava afiliada a la UGT. Per tant, ahí sí que li semblava molt bé recórrer. En resum, la regidoria de personal proposava actuar de forma diferent en els casos segons les simpaties o antipaties: en uns casos no volia que es recorreguera, en altres sí.
La meua decisió sempre ha estat la mateixa. En tots els casos. No ha estat fàcil i m’ha costat la incomprensió dels afectats. Ara, sempre he actuat igual. La gent que em coneix sap que no em movia en les meues decisions cap mania personal a ningú: vetllava pel que considerava que era l’interés general de l’Ajuntament i del poble.
Anem a un altre cas: la policia local. Em fa responsable de què la major part de policies se n’anaren. Omet, que vaig assumir eixes competències després que el regidor corresponent dimitira. I no esmenta ni una coma de la tremenda polèmica del procés selectiu, suspés davant les denúncies d’irregularitats i falta de transparència que motivaren la dimissió del regidor corresponent, el nomenament d’un tribunal a esquenes i ocultant-li al propi regidor la seua composició per part de la regidora de personal. I la renúncia de gran part de la plantilla per les formes de la regidoria de personal.
Per últim, sorprén el llenguatge del seu escrit, amb amenaces “tendrá que demostrarlo en un juzgado”, faltó en les formes i insinuant interessos espuris en la decisió de Compromís “ de arrebatar la alcaldia y el sueldo” o les referències a un “PSOE imputado”. Per cert, el PSOE com a partit no està imputat, ho està qui era —i continua sent— el seu líder a Vilallonga.
No em trobarà en la desqualificació ni en l’insult. No és eixe el meu espai ni el de Compromís per Vilallonga.
Domingo Garcia Pérez,
Portaveu del Grup Municipal